Feed on
Posts
Comments

Un dels principals dubtes que tenim tot els que participem en aquest tipus de curses és la logística del viatge, encara que principalment el que ens preocupa (més enllà de la nostra comoditat, la seguretat i el confort) és com transportarem la bici. El cost extra de transportar-la i les condicions (com arribarà i tornarà aquesta després de l’aventura) són un dels grans handycaps a l’hora de participar en alguna de les clàssiques de Primavera.

Davant d’aquesta situació tenim un parell d’alternatives (descarto de sortida el lloguer de la bici al destí, ja que són recorreguts massa específics per a fer-los amb una bici a la qual no ens hem fet) o bé ens liem la manta al cap i embarquem la bicicleta o bé carreguem el dipòsit del cotxe (o furgoneta per a compartir despeses) i ens animem a recórrer part d’Europa de Sud a Nord.

Tots dos casos tenen pro’s i contres que mirarem de desgranar tot seguit:

Avió

  • Pro’s:Ràpid i còmode.
  • Contres: Feixuc pels tràmits a l’hora d’embarcar. Desagradable per aquells que no els hi agrada viatjar. Molt delicat per a la bicicleta. Al lloc de destí has d’acabar llogant vehicle (tot i que de Brussel·les a Oudenaarde hi ha tren).

Cotxe

  • Pros: Pràctic (door to door) i segur per la bicicleta (si vols, no la perds mai de vista).
  • Contres: és força més cansat (penseu que s’ha de realitzar un trajecte d’uns 1.400km) però més agradable per aquella gent a quin no agrada l’avió.

 

De preu si fa no fa pot acabar (depenent del vol que s’acabi agafant - però això és un altre tema) costant el mateix. Els bitllets d’avió els pots trobar des de 90,00€ (tot i que si diumenge vols veure la cursa, el cost del mateix puja fins als 240,00€. Però d’això ja en parlarem més endavant) als quals haurem de sumar el cotxe de lloguer o el bitllet de tren fins al destí. Les despeses del vehicle poden pujar fins als 240,00€ (comptant peatges i carburant) als quals hauríem de sumar, si fóssim curosos, l’amortització del vehicle.

Com podem veure doncs, no hi ha una opció clara, sols les nostres necessitats (dies lliures de treball, la nostra afinitat amb l’avió o l’estima que li tinguem a la nostra bici entre molts altres factors) faran decantar la balança cap a un lloc o altre.

Ara bé, si us haig de ser sincer (i com a persona que ha viatjat moltíssim per feina per carreteres europees ben llunyanes) emporteu-vos una bici un mica més senzilleta (si la teniu) i deixeu-vos portar còmodament entre núvols. Estareu més descansats per a totes les emocions que us prepara el cap de setmana… això si, si la companyia aèria us ha tornat la bici…

 

Share on TwitterShare on Tumblr

Ja sabeu que el Nord (entès com a zona freda del continent europeu amb llarga tradició ciclista) em crida molt i sempre que puc m’intento escapar a veure i participar (en la categoria globaire) a alguna de les seves clàssiques de primavera (tot i que per allà dalt de primavera ben poca en tenen).

I enguany estic molt content perquè hi aniré acompanyat d’una bona representació vilanovina. Fins a 11 ciclistes (forces d’ells gespetes) participarem en l’edició de 130km de la Ronde Van Vlaanderen 2017.

I quina millor excusa per a reprendre el blog que la d’utilitzar aquest com a guia de referència per a tots aquells temes que haurem de tenir en compte per aquesta Ronde 2017. Comencem avui doncs una mena de manual logístic (amb temes tan importants coma la inscripció, les opcions a l’hora de viatjar, la recerca d’allotjament, com escollir ruta,…) per a fer l’aventura més fàcil!

Share on TwitterShare on Tumblr

Molt gran! Així podem definir la sortida d’ahir diumenge amb les nostres bicis d’antanyu. Gran recorregut, grans bicis, grans fotos, bons bocadillus i fins i tot grans avaries.

Des d’aquí us volem agrair la participació, per a nosaltres ha estat molt especial comptar amb tots vosaltres. Vells i nous amics que han fet l’aventura més divertida.

Volem resumir en aquest post tota aquella informació final de la trobada. Adjuntem guanyadors dels premis, vídeos i si teniu fotos no dubteu a passar-nos-les. Hem creat un àlbum (amb les vostres fotos a Picasa, per a facilitar la descàrrega) que ens agradaria fer més gran.

Aprofitem per a recordar-vos els premiats dels dos concursos.

En la categoria de la millor indumentària dels 90′s el guanyador ha estat en Sisco Benaiges. El guanyador d’uns fantàstics guants d’estiu Sofatti!!!

Segons les enquestes portar el palillo a la boca ha estat determinant!!!!

En la categoria de bici més autèntica de la trobada de clàssiques de btt, la guanyadora ha estat la Peugeot Alpine Express!!!! Tot i que aquesta no va poder finalitzar la sortida per un problema mecànic ha estat la flamant guanyadora d’una roda que esperem que pugui aprofitar!!!

En aquesta categoria la cosa ha estat molt renyida.  Els resultats han estat els següents:

  • Peugeot Alpine Express 7 vots
  • Alan 6 vots
  • Cannondale negra (La d’en Franco) 4 vots
  • Megamo 2 vots

Els guanyadors no oblideu de posar-vos en contacte amb els organitzadors, via calapeus@gmail.com, per a pactar l’entrega dels premis.

Us deixem ara, amb el recull d’imatges i amb els dos vídeos impressionants que ens ha preparat la Mònica i el Ricard i en Franco.

Moltes gràcies a tots! Us esperem a tots en la pròxima edició!!!

Podeu veure les fotos aquí

Vídeo trobada. Ricard-Mònica

Amb calapeus i sense lycra BTT from xerpa on Vimeo.

Vídeo trobada. Franco

2ª Trobada MTB clàssiques de Vilanova i la Geltrú from Kasalta on Vimeo.

Share on TwitterShare on Tumblr

Després de reflexionar i posar seny (que som flowers, però no tant), el passat diumenge vàrem sortir a rematar els últims detalls del track d’aquest diumenge vinent. GPS en mà (quina heretgia) i amb la  BTT (una 29er per a més malencert… som incorregibles) hem reseguit els camins que el diumenge vinent realitzarem amb les nostres bicis clàssiques. Us deixem una imatge i alguns detalls a tenir en compte:

IMPORTANT: El recorregut no estarà marcat i sols s’identificaran aquells punts més perillosos (carreteres i trams tècnics). Al cap d’avant del grup i tancant aquest hi haurà un parell de responsables de l’organització que marcaran la direcció a seguir. Un enllaç dins del grup vetllarà per a què cap participant es pugui extraviar. En cas de dubte i de no tenir clara la direcció és preferible que espereu al tancament del grup. Abans de sortir us facilitarem un mòbil d’emergència per a qualsevol problema que us pogues sorgir.

Tanmateix hi han previstes un conjunt de parades de reagrupament, disposades estratègicament per a què pugueu comentar la jugada i fer un glop d’aigua ben fresqueta del bidonet (com si fos sortideta del congelador, hi ha previsió de temperatures forçaaaa baixes). És important però que entre tots aconseguim que aquestes parades siguin el més breus possibles. Les parades són:

  1. Carretera del Casino (P.K.5,2)
  2. Carretera del Casino (P.K.8,9)
  3. Pujada cap a Can Martí (P.K.11,4)
  4. Camí de Torre del Veguer a Ribes (P.K.12,6)
  5. Collet Montgròs (P.K.16,4)
  6. Diposit (P.K.18,9)
  7. Bar el Manxegu (P.K.23,6)
  8. Encreuament Trialera al Fondo (P.K.24,5)
  9. Mas de l’Artís (P.K.25,7)
  10. Plaça de les Casernes (P.K.30,7)

El recorregut es pot dividir en tres blocs:

  1. Una primera part pel bosc del Solers (i voltants), on trobarem camins estrets entre bosc. Amb uns 14 quilòmetres es una bona opció per aquells que tingueu poc temps però no us voleu perdre la trobada. No ho dubteu, si teniu organitzat dinar mutitudinari ja no teniu excusa, agafeu la bici i acompanyeu-vos una estona, ni que sigui per fugir ben lluny de la sogra.
  2. El segon tram ens acostarà a l’avituallament de la ruta. Salvarem, en primer lloc, la pujada descomposta de granit del Montgròs per a encarar la baixada (ràpida i força asfaltada) fins a Canyelles. La pujada fins al Manxec el realitzarem pel camí de la Facu i l’urbanització Dalt Mar.
  3. Un cop esmorzats (amb el bocadilludelomoiqueso a punta d’esòfag) ens tirarem muntanya avall, direcció Mas de l’Artís. Abans d’arribar a l’emblemàtica masia però, podrem decidir per una doble variant: si baixar per la trialereta de les torres o per pista ampla. Tot dependrà de les nostres ganes de guerra. I ara si, un cop superat la vella Olivera morta, tot baixada fins a la plaça de les Casernes on farem l’entrega de premis (això, tal i com us vàrem dir, si tenim quelcom i us heu portat bé).

Us adjuntem el track de la sortida per a si us la voleu carregar al GPS. No cal patir però, ja que el terreny és per a tots coneguts i amb força civilització (per desgràcia) al nostre voltant i tenim pocs números de perdrens en plena natura salvatge (o sigui que ja no tenim excusa per no anar a treballar dilluns…).

Track de la “II Trobada amb Calapeus i sense lycra”

Share on TwitterShare on Tumblr

 

 

  • Dia: 1 de desembre
  • Hora: 09:30 h.
  • Sortida: Plaça de les Casernes, Vilanova i la Geltrú
  • Distància: 30 km. (de l’època… o sigui que en poden sortir més… o menys)
  • Desnivell: — m. (en aquella època no sabíem ni el que era això…)
  • Preu: 5,00€ (el que ens poden cobrar pel bocadillu) 
  • Màxim d’inscripcions: 300
  • Temps màxim: 4:30 h.

Reglament de la trobada amb “Calapeus i sense lycra”

 

1) RECORREGUT

La II Trobada amb “Calapeus i sense Lycra” transcorrerà pels bonics paissatges de la comarca del Garraf. La sortida i arribada serà a l’emblemàtica població de Vilanova i la Geltrú (província de Barcelona). El recorregut passarà per Can Xoriguer, els Cucons, Bosc de Soler, Masia dels Albans, Autopista C-32 (la que n’hi ens imaginàvem que existiria mai!), Carretera del Casino, Collet del Montgròs, la bonica població de Canyelles, Cal Manxegu, Trialereta de les Torres, Mas de l’Artís i barriades xungues camí de les Casernes.

A dia d’avui desconeixem la distància i el desnivells, ara bé, us assegurem que ens importa ben poc ja que sols volem passar una bona estona de riures i records. El punt més alt possiblement serà el Collet del Montgros i el temps màxim per fer el recorregut serà de 4.30 hores. Recomanem i demanem, degut a les peculiars característiques del recorregut d’aquesta trobada, a tota la gent interessada en participar que abans de fer la inscripció valorin les seves possibilitats per poder fer la trobada.

 

2) BICICLETA

La marxa està oberta a tot tipus de Bicis Tot Terreny, tot i que per a fer-ho més bonic i bucòlic (i per a què enganyar-vos, més autèntic!) us recomanem fer-ho amb les bicis clàssiques. Aquelles bicis d’antanyu (rígides, amb calapeus, cantilever, gorila, manillar pla…) amb les que vàrem començar a descobrir aquest impressionant esport.

 

3) ORGANITZACIÓ

La cursa està organitzada pels amics de l’associació (anàrquica i fraudulenta) “Amb Calapeus i sense Lycra”.

 

4) INSCRIPCIONS

Per tenir un mínim control i fer una reserva a l’hora d’esmorzar us agraïm que ompliu el formulari que trobareu en l’enllaç següent:

Formulari d’inscripció

PREUS: la inscripció no té cap cost, sols heu de portar quelcom de diners per a l’esmorzar (bocadillu de lomo-queso, cola, cafè i algun oruju).

Les inscripcions es tancaran a 300 participants.

 

5) PROGRAMA-HORARI

  • 09:30 Trobada a la plaça de les Casernes (anàlisi de les màquines i els maillots dels companys, no del company!).
  • 09:40 Sortida en comitiva (sin prisa, pero sin pausa).
  • 12:00 Parada esmorzar per comentar la jugada (a Cal Manxegu).
  • 12:45  Sortida direcció Mas de l’Artis (per encarar la última trialera del dia).
  • 13:30 Arribada a Vilanova i repartiment de premis del concurs (si en tenim i us heu portat bé!).

 

6) PREMIS I TROFEUS

Obsequi per a la bici més emblemàtica (ala! ja tenim polèmica) i pel ciclista més ben engal·lanat.

 

7) NORMES A ACOMPLIR (o no)

La II Trobada amb “Calapeus i sense Lycra” , no està sotmesa a cap Reglament i menys al de la FCC. Ara bé us demanem una mica de senderi:

-Inscriure-s’hi implica l’acceptació del Reglament i que els participants declaren estar preparats per realitzar la cursa i són els únics responsables del seu estat de forma, així com dels problemes mèdics que puguin derivar.

-El participant eximirà a l’Organització de qualsevol responsabilitat en cas d’accident o lesió.

-Els menors de 18 anys han de presentar l’autorització del pare/mare o tutor/tutora o bé hauran d’anar acompanyats d’un adult.

-Cal dur sempre casc (si es vintage, millor!).

-Tots els participants tenen l’obligació de seguir les indicacions donades per qualsevol membre de l’organització (com que som anàrquics, a veure si endevineu qui som!).

-El mal temps no serà obstacle (que es noti que som uns macho men) per a la celebració de la prova, encara que l’Organització es reserva el dret de modificar l’horari i el recorregut.

-Material obligatori: l’Organització podrà demanar, si així ho creu necessari, un material mínim com bidó, eines, pantalons i samarreta de cotó, casc…

 

8) SERVEIS

Ambulància a l’Hospital comarcal i poca cosa més. O sigui que haurem de vigilar…

Servei de begudes (al bar), de massatges (depenent de com arribem els organitzadors) i entrepans a cal Manxegu (enfront de l’antic Corral Nou).

Dutxes a casa de cadascu!

 

9) INFORMACIÓ I DIRECCIÓ DE CURSA

Direcció de Cursa:

Varis i depenent del dia som uns o altres

Ass. amb Calapeus i sense Lycra:

https://www.facebook.com/groups/541563612536270/

 

10) CONSELLS BÀSICS:

Pels que veniu a la trobada, 4 consells bàsics per a fer més amena la ruta*:

-Feu un repàs a consciència a la bici. Encara que ús faci pal, engreixeu aquells punts més conflictius i poseu una mica d’oli a la cadena. Netejar-la, o no, això ja és opcional.
-Reviseu les cobertes, si fan mala cara, possiblement us deixaran tirats a la primera de canvi. Busqueu esquerdes i toqueu la goma dels tacs per a cerciorar-se de l’estat de les mateixes.
-Penseu en agafar una càmera i/o una caixa de parxes (això últim ja seria el no va más!)
-Mireu-vos les pastilles de fre, els punys i el seient (que no us pilli en fals), petits detalls que ens poden fer la vida molt millor.
-Penseu en agafar 4 duros pel bocadillu i la Cola. I no us deixeu ni el mòbil (anda que ens ho haguéssim imaginat fa 20 anys que tindríem un trasto com aquest).
-Porteu la roba marcada i sobretot, no us oblideu de tapar-vos bé, em sembla que farà un fred del caraju.

*Disculpeu-nos tots, si sembla massa obvi, però hem de tenir en compte que serem uns quants i que anirem amb bicicletes (la majoria) que tenen 20 anys a les seves esquenes. En aquestes condicions les possibilitats d’avaries i problemes mecànics poden ser força habituals.

Share on TwitterShare on Tumblr

95 x 140

95 dies, 2.280 hores, 136.800 minuts o el que és el mateix 8.208.000 segons sense escriure res, però de res al bloc. I? El món (com a mínim el vilanoví) ha seguit girant, els Reis mags van passar a tota veloctiat, més tard els carrers es van omplir d’excrements de cavall al ritme de l’Antoniet del meu cor i sense temps quasi per a recuperar l’alé, vam encetar un Carnaval (brutal). I mentrestant, el blog, avandonat, desterrat o ostretitzat.

Si us sóc sincer, potser el nodrit calendari festiu del poble no hi ha tingut gairebé res a veure, ja que l’abandonament del bloc va venir precedit per un dels millors regals que m’han fet mai. Els seguidors del Twitter i el amics del Facebook ja ho haureu notat, però des de no fa massa, tinc el cor robat per un aparatet ben ridícul. Bé l’aparatet no, si no el fet (pedalejat com un hamster dins de despatx de casa). Però bé, això ja vindrà més endavant.

En aquest temps he desconnectat una mica del running. Còrrer, còrrer i còrrer es va convertit en una obligació. Sense voler-ho, s’havia convertit en una feina més al planning del dia, i això no mola. De fet no mola gens. Així doncs aprofitem, any nou vida nova. Bicicleta, muntanya i perque no, una mica de running.

No us perdeu doncs, a partir de demà, les cròniques, les notícies, les novetats, les meves paranoies… tres messos han donat per molt. I en el que queda d’any, encara més!

Share on TwitterShare on Tumblr

Tags: , ,

O el que és millor, antítesi del síndrome post-vacacional. I és que desprès de moltíssimes hores invertides aquest any al curro, ara toquen uns dies descans i recuperació. Temps per a la família, per a la casa i el que és millor per a la muntanya. I és que no us podeu imaginar la cara que porto des d’ahir a les 12:00 del migdia.

Neu (la poca que hi ha), una mica de running, un pel de BTT i com a novetat una mica de bicicleta de carretera! I és que aquestes vacances poden donar per molt. I tot sense oblidar-nos d’una de les cites més importants d’aquestes festes nadalenques, la Cronopic. La cursa – trobada del club Azimut, en format quilometre vertical que enguany és celebra a Sant Pere Molanta.

No sigueu romancers doncs, feu una ullada a la pàgina del facebook i atreviu-vos a passar un dia de Sant Esteve totalment diferent. 3 kilòmetres amb una mica de pujadeta i una bona estoneta de torrons, neules i cava per a començar a negociar els reptes del proper any.

I tornant al tema vacacional, si teniu vacances i algun pla interessant, no dubteu-me a dir-me quelcom, que m’apunto a un bombardeig!

Share on TwitterShare on Tumblr

Tags: , , ,

S’han acabat els entrenaments amb mandra i fred a sobre. O com a mínim disminuirà la seva intensitat. I com és això? Ben fàcil, ahir vàrem tenir feina, més concretament va tocar demostració. I de què? D’un regal de reis que ja feia temps que l’hi anava al darrera. Estàs parlant del Bkool? En efecte, ni fet expressament.

Visita llampec a l’altell d’Evasion Running, on envoltats d’amics, vàrem veure una demostració activa del sistema. Powerpoint i després pràctica sobre la bicicleta. Què voleu que us digui, el millor és provar-ho, en tot cas jo us ho recomano. Curiós veure’t a la pantalla competint contra altres corredors, amb un control total de tota la informació que us pugueu imaginar.

Al final, reserva de l’aparatet i cap a casa. I avui, com que encara no teníem el nou joguet, ha tocat calçar-se les bambes i anar a córrer una mica. I que voleu que us digui? La cosa no ha anat pas malament, però es que a casa si esta tant bé…

Us deixo amb una mica de música motivadora, per si us animeu a sortir a córrer una mica. Vinga home, ni que sigui per a cremar els excessos del sopar d’empresa!

Share on TwitterShare on Tumblr

Tags: , ,

Brutal l’enllaç que m’ha passat l’Oriol! I tot i que molts de vosaltres coneixeu la meva debilitat per a les autocaravanes, la web d’aquesta marca suïssa m’ha deixat bocabadat. I si no us ho creixeu feu-hi una ullada, a SwissRoomBox són especialistes en construir amb 4 fustes i molt d’enginy un sistema camper per a quasi tots els turismes, furgonetes, utilitaris i fins i tot microcotxes del mercat.

Mireu el vídeo (aviso que algun d’ells és una mica picant), escolliu el model que més us convé i fugiu, fugiu ben lluny perquè amb la tecnologia suïssa no tindreu excusa. Dutxa, cuina i llit, qui necessita més? A sí, 4 calerons que l’invent no es massa barat tampoc.

Share on TwitterShare on Tumblr

Tags: , , ,

Avui ha tocat bicicleta, una mica de BTT per a sumar dos cimets més a la setmana. I mentres estava elucubrant pel camí (i d’això en soc un expert) m’ha vingut al cap tot un seguit de dades que no fa pas massa vaig llegir en un reportatge sobre el Tour de France. Simplement impressionants, us les adjunto per a que hi feu una ullada. Per algun motiu ha de ser un dels espectacles esportius més importants del món:

Corredors

198 corredors en l’edició 2011
22 equips convidats
5 d’ells francesos

Ciutat de sortida

50 treballadors per al muntatge i desmuntatge la sortida
3hores de muntatge
23,17km de tanques
11 Camions transporten el material de sortida en sortida

Ruta

12.000.000 d’espectadors totals
240 fotògrafs oficials
14.000 policies (gendarmeries)
9.000 policies locals
45 controladors oficials en motocicletes
500 controladors oficials senyalitzant la rut

Caravana publicitaria

160 vehicles
45 minuts triga en passar tota la caravana
2.000.000 de sacs de “xuxeries” repartits
1.000.ooo d’ampolles d’aigua
39% dels fans assisteixen per a veure la caravana publicitaria

Arribada

60 treballadors per a muntar i desmuntar l’arribada
5 hores per al muntatge
15,5km de tanques

Pòdium
22 lleons de peluix entregats als líders de la prova
14 noies per atendre el pòdium al llarg de la cursa

Share on TwitterShare on Tumblr

Tags: , , ,

Older Posts »